divendres, 4 d’octubre del 2013

El Camí


La vida es un camí, un camí llarg i amb revoltes i tornades enrere, però sempre segueix endavant, tarde més o menys sempre segueix un full de ruta: el avançar. Nosaltres  podem tindre uns objectius en la vida, unes metes, uns somnis, els quals hi ha que lluitar per tal de aconseguir-los, però sempre deixant que les coses vinguen soles, sense forçar, intentar que el destí ens porte  per el camí que ens toque. De vegades prenem una decisió, que en el moment que ho decidim vegem que no te la menor importància, però a mesura que passa el temps ens donem conter que gràcies a eixa decisió estem on estem, hem conegut a eixa persona especial, ens han passat una sèrie de coses bones o males,  gràcies a una decisió considerada  sense importància en aquell moment. Per això hem d’aprendre a disfrutar al màxim del camí que ens porta a eixos moments, perquè el camí també forma part de la vida, al cap i a la fi, la vida es un viatge en el qual ningú sap que pot passar. Dins de eixe camí, coneguem persones, algunes més importants que altres, persones que ens fan patir , gaudir, plorar o riure, però totes formen part de la nostra vida. Encara que arriba un punt en que tens la capacitat de donar-te conter de quines persones et fan que vulgues compartir el camí amb elles, eixa persona que a mesura que vas coneixent-la saps que es la raó per la que els vostres camins s’han creuat , per que d’una o d’altra manera esteu destinats a convertir el camí de l’altra persona en una muntanya rusa de sentiments i emocions trepidants. I tot passa per una simple mirada, una simple conversa, un simple record a l’endemà de haver compartit un instant fugaç amb ella... En definitiva, son coses que en eixe moment no tenen la menor importància però en un futur són la base, la xispa, l’interruptor que a il·luminat el teu camí...



CCF 

dijous, 13 de juny del 2013




Canvis d’opinió.

Les persones canvien d’opinió i de pensaments com qui es canvia de roba cada dia al alçar-se. Fa dos setmanes, a finals del mes de maig ens queixàvem de que l’estiu tardava molt en arribar i que les temperatures que estàvem tenint no eren normals per al mes de maig. Els mitjans  de comunicació començaren a fer prediccions sense cap tipus de base científica i sense corroborar la informació en cap tipus d'agencia meteorológica fent us de l'apocalisme que tant els agrada. Els diferents informatius tenien com a tema d'entrada aquest,  i la gent, com es normal, es creu el que veu als servicis informatius, no els preocupava el perquè d'aquesta situació...



Després d'aquestes informacions la gent mes major, la gent que quan no hi havia accés a tanta informació metereológica, basava les seves prediccions en l'hivern que havia passat o per la tardança de floració dels arbres, entre altres, deia que no tenia res a veure el temps que feia en com seria el clima de l'estiu, que no calia anar-sen 200 anys enrere per a saber-ho. Aquesta sabiessa popular que de vegades no apreciem com caldria fer-ho.

Entrant ja en la primera setmana completa del mes de juny, el dia nou es el conegut com a "cuarenta de mayo", els informatius obrien pagina amb la dita "hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo" fent us de una estranya inconcluencia, ja que es queixaven de les temperatures que estàvem tinguent i al mateix temps defenien la dita popular esmentada.

Al mateix temps l'Agència Estatal de Meteorología, coneguda com AEMET, desmentia les afirmacions de que patiríem un estiu molt fred. Les paraules textuals foren:
La Agencia Estatal de Meteorología (AEMET) prevé un "verano seco y caluroso, como es normal" en España, y destaca que las predicciones relativas al frío en esta época del año son"desmesuradas".

Així ho explicava el portaveu de l'AEMET, Alejandro Lomas, qui va qualificar  com a poc fiables algunes de les prediccions dels últims dies.

En definitiva, com hem vist, els canvis de criteri respecte la informació que arriba a la gent, hauria de ser més controlat i abans de dir la informació contrastar-la i que arriba de la manera mes verídica a les persones.

CCF








dimarts, 11 de juny del 2013

Tot tard o prompte comença, després de temps pensant en fer-ho a la fi arriba el moment, i per a mi es aquest. La intenció d'aquest blog es expressar les meves opinions sobre els diferents assumptes de l'actualitat o temes dels quals m'apetisca opinar-hi. 

CCF