La vida es un camí, un camí llarg i amb
revoltes i tornades enrere, però sempre segueix endavant, tarde més o menys
sempre segueix un full de ruta: el avançar. Nosaltres podem tindre uns objectius en la vida, unes
metes, uns somnis, els quals hi ha que lluitar per tal de aconseguir-los, però
sempre deixant que les coses vinguen soles, sense forçar, intentar que el destí
ens porte per el camí que ens toque. De vegades
prenem una decisió, que en el moment que ho decidim vegem que no te la menor importància,
però a mesura que passa el temps ens donem conter que gràcies a eixa decisió estem
on estem, hem conegut a eixa persona especial, ens han passat una sèrie de
coses bones o males, gràcies a una decisió
considerada sense importància en aquell
moment. Per això hem d’aprendre a disfrutar al màxim del camí que ens porta a
eixos moments, perquè el camí també forma part de la vida, al cap i a la fi, la
vida es un viatge en el qual ningú sap que pot passar. Dins de eixe camí,
coneguem persones, algunes més importants que altres, persones que ens fan
patir , gaudir, plorar o riure, però totes formen part de la nostra vida. Encara
que arriba un punt en que tens la capacitat de donar-te conter de quines
persones et fan que vulgues compartir el camí amb elles, eixa persona que a
mesura que vas coneixent-la saps que es la raó per la que els vostres camins s’han
creuat , per que d’una o d’altra manera esteu destinats a convertir el camí de
l’altra persona en una muntanya rusa de sentiments i emocions trepidants. I tot
passa per una simple mirada, una simple conversa, un simple record a l’endemà
de haver compartit un instant fugaç amb ella... En definitiva, son coses que en
eixe moment no tenen la menor importància però en un futur són la base, la xispa,
l’interruptor que a il·luminat el teu camí...
CCF

